Una societat moderna? El cas Vulpess

El programa Caja de Ritmos de TVE va emetre el dia 16 d'abril de 1983 l'actuació del grup Las Vulpess. El problema no va ser la seva actuació en general, sinó més concretament, una de les cançons que van tocar: una adaptació de I wanna be your dog de The Iggy and The Stooges, traduint-la al castellà i deixant com a títol Me gusta ser una zorra.

Després de 10 dies de l'emissió de l’actuació, els consellers de TVE, José Ignacio Wert i José Maria Álvarez del Manzano, lligats al Partido Demócrata Popular, presentaven una queixa denunciant l’obscenitat de la lletra.

El Fiscal general de l’Estat va presentar la querella com a escàndol públic contra el director de Caja de Ritmos i les autores de la lletra. Davant aquesta reacció, els mitjans de comunicació “progres”, concretament El País, es van mobilitzar contra aquest fet. El País, dirigit llavors per Juan Luis Cebrian, van presentar en primera plana la noticia i van dedicar l’editorial d’aquella edició a criticar la decisió, amb l’argumentació següent: “ningún código criminal puede obligar a la juventud de un país a no tocar, no cantar o no escuchar un determinado tipo de música, gústenle o no la fiscal general sus letras y sus estribillos”.
Aquest esdeveniment recordava als crítics musicals del moment l’actitud provocadora dels Sex Pistols al Regne Unit. S'alegraven de l'arribada del punk a Espanya i de que aquest fos una manera de donar a conèixer un estil carregat de protesta social, originat al rock radical basc. “Por fin, un escándalo público y nacional. Todo porque unas mujeres jóvenes se pronuncian con alguna crudeza sobre su futura profesión (o presente, que tanto da)”, deia un dels crítics.

Aquest tipus d’escàndol és fonamentalment mediàtic, ja que l’audiència d’aquella emissió només va ser del 3% i va ser entès pels polítics d'esquerres com l'expressió de la situació marginal en la qual es trobaven els joves, després de la mort de Franco i l'aprovació de la Constitució. 

Citarem unes línies del periodista i musicòleg Héctor Fouce, on resumeix molt bé aquesta progressió de l'Espanya de jove democràcia i dels nous models juvenils: "és important destacar les diferències que existeixen entre el context en el qual sorgeixen el punk britànic i en el qual es desenvolupa el punk espanyol. La falta de cultura juvenil, la tensió entre expectativa, desil·lusió i possibilitats de la Transició, la inmaduresa de les noves estructures polítiques i mediàtiques són característiques del cas espanyol, però no la crisi econònica, que afectava a ambdós països."

Per tant, Las Vulpess i de tots els altres grups que utilitzen el punk, ho fan com a mitjà d'expressió. Un mitjà que demostra que els joves es desentenen dels progres i dels militants polítics ja que les seves esperançes per al futur són poques i mostren així la seva desil·lusió.

Altres "movidas"