La música de la Movida

L’any 1977 un grup format per Fernando Márquez El Zurdo, Enrique Sierra, Alaska, Manolo Campoamor, Carlos Berlanga (fill del cineasta Luís Berlanga), Nacho Canut i Pablo Beneyta, els tres primers pertanyents a un col·lectiu anomenat La liviandad del imperdible, que “teoritzaven sobre punk i futurisme entre d’altres tasques”, van crear el que avui dia es coneix com el grup iniciador de la Movida, Kaka de Luxe. Un grup que va sorgir del mercat madrileny del Rastro i de la cultura underground, i que tot i el gran renom que té avui dia, només van estar 8 mesos en actiu, i com diu la pròpia Alaska “lo mismo fuimos un grupo que podríamos haber sido una editorial”, en un documental realitzat per Televisión Española l’any 2011 sobre la Movida.

Kaka de Luxe recollia influències de Ramones, Sex Pistols o Ramoncín. L’any 1978 graven el seu primer i únic disc amb el segell Chapa, un segell creat per donar a conèixer a grups de rock i heavy metal. Mariscal Romero era qui s’encarregava de gravar-los, “grabé a Kaka de Luxe porque era un concepto nuevo y divertido […]. Me parecía genial aquel tipo llamado El Zurdo que era un inepto, que no cantaba, no tenía voz. Y Campoamor cantando Me voy al Rastro, me dan de hostias, pero me aburro […] Era terrible. Pero a mi me divertía el mensaje.” (Romero, 1986).

En aquest disc hi apareixen 4 cançons (Viva el metro, La pluma eléctrica, Rosario-Toca el pito, Pero qué público más tonto tengo)

Algunes de les lletres de les cançons van ser censurades per part de l’editorial per por a repressalies, i perquè encara estava vigent el pensament de censura del règim franquista.

Així doncs, es pot veure que aquest grup que tenia intenció de fer-se conegut ràpidament i guanyar diners de manera fàcil, en aquest curt període de temps realitzen alguns concerts, on el seu públic era més aviat minoritari, però que en canvi, gràcies a la separació del grup es van fer més coneguts i es va crear un fenomen més o menys massiu de fans al seu voltant, mitificant el grup com molt bé es veu representat en un capítol del programa La Edad de Oro, on els hi van fer una entrevista cinc anys després de la seva separació.

El concert en homenatge el 9 de febrero de 1980 a José Enrique Cano, Canito, el bateria i cantant del grup Tos, que va morir en un accident de cotxe, fa reunir als amics i coneguts de Canito que tenien un grup de música per llavors a Madrid. Aquest concert es va fer a l’Escuela de Caminos, i van tocar grups com Nacha Pop, Alaska y los Pegamoides, Los Bólidos, Mario Tena y los Solitarios, Paraíso, Mermelada, Trastos, Mamá, i per suposat Tos.

Un concert retransmès per Onda Dos i Popgrama de TVE 2. Per molts crítics i gent que no va viure plenament la Movida, així ho diuen els protagonistes, aquell concert no va ser l’inici del moviment, ja que la Movida havia nascut anys abans, però potser el fet que es retransmetès a través d’un mitjà de comunicació com la televisió i la ràdio, fes que el país se n’adonés que a Madrid hi estava passant quelcom musical que va fer que aquell acte posés data i etiqueta a un moviment sorgit de manera totalment espotània.




La movida Pop vs la movida Rock, i els problemes d'etiquetació.