A continuació us presentem una sèrie de grups que van tenir la sort de gaudir d'una gran èxit a nivell nacional i també internacional.
Durant els primers anys de la Movida, al voltant de l'any '81 neix un grup que no va pertànyer a l'entorn de la Movida, però que estava començant a tenir molta força: Mecano.
Un grup que es va endinsar al món del tecno, criticats i titllats de només voler "fer caixa". Els mitjans de comunicació i els polítics els hi van donar un fort recolzament.
Les seves lletres, titllades de superficialitat i de cursis, no van ser acceptades per músics i públic del moment, tot i que els mateixos que protestaven per aquest tipus de música "buida", reconeixien, alhora, que els membres de Mecano van poder tenir uns mitjans tècnis inimaginables i que la seva música sonava, si més no, més pulida que la d'alguns grups.
Totes aquestes acusacions, per part d'alguns grups del moment, eren comentaris que als propis membres de Mecano els hi interessaven més aviat poc. Ho van deixar ben clar en unes declaracions fetes al Diario 16, l'any 1981: "Personalmente desechamos la movida marginal [...] solo se trata de gente manchada de porquería madrileña."
Tot això no demostra res, simplement es vol ensenyar, que com en tot arreu els confrontaments o les complicitats entre grups del mateix entorn cultural són evidents, i en aquest cas, podem dir que és innegable que Mecano va guanyar en el seu moment més diners que qualsevol altre grup de la Movida hauria somiat, i també que tenia un número de fans bastant nombrós tot i que fos un conjunt que no agradés als altres grups madrilenys.
Un altre grup amb més o menys les mateixes característiques que Mecano van ser Hombres G, que va triomfar i va vendre una gran quantitat de discos. Aquest grup tampoc entrava dins l'estètica de la Movida i els titllaven com els "pijos" de Madrid.
 |
| Hombres G |
Tino Casal va representar la imatge més glam. Casal mostrava un estil una mica estrambòtic i una ambigüetat sexual que encara estava admès per aquell tipus de societat.
Havia recollit moltíssima influència londinenca en els seus viatges a la illa anglesa, però tot i així, presentava un estil molt personal. La seva música ha sigut etiquetada com a Neoromàntica, un subgènere musical provinent de la New Wave anglesa, on l'ús de sintetitzadors estava sempre present i l'estètica visual es basava en roba glamurosa.
Tino Casal no només era música, també era dibuixant i productor musical, per exemple, del grup de rock que hem vist anteriorment Obús.
Una personalitat difícil d'encaixar en alguna etiqueta i que va estar molt activa sempre. La seva mort a causa d'un accident va deixar una arèola mítica en aquesta figura.
La Unión és un dels pocs grups de música que es va crear a finals dels 80, quan la Movida estava en decadència. Tot i així, va obtenir grans èxits i continuen en actiu avui dia encara que no van ser una banda emblemàtica de la Movida en aquells dies. Temes com Lobo-Hombre en París o Sildavia, entre d'altres, els van fer saltar a la fama de seguida.
 |
| Tino Casal |
La Unión és un dels pocs grups de música que es va crear a finals dels 80, quan la Movida estava en decadència. Tot i així, va obtenir grans èxits i continuen en actiu avui dia encara que no van ser una banda emblemàtica de la Movida en aquells dies. Temes com Lobo-Hombre en París o Sildavia, entre d'altres, els van fer saltar a la fama de seguida.
 |
| La Unión |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada