Context social i polític

Fue de pasar de una España gris a una España de colores; y los colores los pusimos nosotros.

Loreto Antón 

Espanya, 20 de noviembre de 1975, mor el dictador Francisco Franco Bahamonde a l’edat de 83 anys. Fins llavors, Espanya havia estat sotmesa a una dictadura de quasi 40 anys. Aquest esdeveniment suposa un canvi radical en la vida i les maneres de fer de tots els espanyols. 

Quasi un any després, el 15 de desembre de 1976, s’aprova la Llei de Reforma Política que permet el canvi d’una dictadura militar a una monarquia parlamentària. 

El 15 de juny de 1977 es celebren les primeres eleccions legislatives a Espanya des dels temps de la Segona República. La Unión de Centro Democrático (UCD), encapçalada per Adolfo Suárez, un antic ministre de la dictadura, obté el triomf. Així doncs, Espanya entra en un procés de transició difícil, ja que per una banda la pressió d’ETA, la ultradreta i la greu crisi econònomica sobre el preu del barril de petroli on la inflació arribava als seus límits i el déficit públic s’anava engreixant, castiguen el país; però per l’altra, s’entra en un procés d’alliberament on tot s’hi val i tot està per fer. 

És com si durant els últims anys abans de la mort del dictador una ampolla amb gas s’estigués agitant amb força, fins que a l’arribar aquesta mort (esperada i celebrada per molts espanyols), surtís el tap de l’ampolla disparat i el gas darrere seu, deixant el país amb la primera generació de joves postfranquistes. 

Joves d’entre catorze i vint-i-cinc anys que tenien l’energia suficient que el país necessitava després d’anys de repressió. Una generació que “viu amb dècades de retràs una experiència familiar als països occidentals des dels anys cinquanta, el ser un grup social amb necessitats pròpies, amb un espai propi per conquerir, alliberats de la necessitat d’aportar recursos a la familia i aliens a l’univers de valors dels seus pares i germans grans.” Aquest conjunt de nous interessos comuns despertats com la literatura, la música, el cinema... el descobriment de la sexualitat, ja no reprimida, com durant el franquisme, i l’experimentació amb drogues, “per als joves consisteix més aviat en el seu procès natural de rebel•lió adolescente, que normalment es centrava en portar roba “estrafalaria” o en posar els peus sobre els seients del metro”, tot això esdevindrà en poc temps, i de manera, inicialment, molt reduïda, en una gran força plasmada a la capital espanyola, anomenada el “rollo”, de caire més rocker o la “movida”, més pop-glam.






Què passa entre 1980 i 1986? Ràpida cronografia d'aquests anys