La Movida, tot i el que es pugui pensar, no només va ser madrilenya, també va haver-hi una revolució cultural a diferents capitals del país com Barcelona, Vigo, Bilbao, València i Sevilla. La de Madrid, però, ha sigut la més sonada, probablement perquè en primer lloc, és la capital espanyola, i en el seu moment, seu del franquisme, i en segon lloc, és allà on van aparèixer més grups “moderns”.
Tot i així, cadascuna de les capitals tenia les seves pròpies característiques artístiques i musicals. Catalunya, i més concretament Barcelona, va viure la seva pròpia movida molt més abans que explotés a Madrid. Durant els anys 60 les reivindicavions sobre la identitat nacional es feien cada vegada més fortes, i encara que sembli imposible els protagonistas de la movida catalana arribaven a la capital espanyola amb gran satisfacció per part del públic. Grups teatrals com Els Comediants o Els joglars; musicalment, la Companyia Elèctrica Dharma, Pau riba i Jaume Sisa, Joan Manel Serrat, Lluis Llach, Raimón o Maria del Mar Bonet.
 |
| Maria del Mar Bonet |
 |
| Lluis Llach |
 |
| Joan Manel Serrat |
A Vigo, la movida va ser molt més de caire rocker i de festes descontrolades. Grups com Siniestro Total i Os Resentidos eren els més destacats.
 |
| Siniestro Total |
 |
| Os Resentidos |
Al País Basc, hi havia una situació semblant a la catalana pel que fa a la identitat nacional, fet que es donava a conèixer amb les confrontacions entre els nacionalistes extremistas i la policia. RRV o Rock Radical Vasco és un fenomen de lluita contra aquesta repressió, representat per grups com Kortatu o La Polla Records, i sobretot molta producció de fanzines i premsa marginal.
 |
| La Polla Records |
 |
| Kortatu |
A Sevilla, la movida que va haver-hi va ser molt més fusionista, és a dir, barrejes de rock i flamenc donaven fruit a grups com Medina Azahara o Triana.
 |
| Triana |
 |
| Medina Azahara |
A més, ens aquells moments Paco de Lucía experimentava amb altres estils, no estrictament flamencs, i fusionava la seva música amb jazz.
Per tant, podriem dir que durant els anys 80, i en el cas de Catalanya els 70, no només va haver-hi una sola movida, sinó que els factors mort del “dictador + transició + PSOE” donen com a resultat una explosió revolucionària artístico-musical a tota Espanya, cadascun dels llocs amb les seves pròpies característiques i entent-se sempre des del punt de vista històric per poder entendre’s el seu origen i creació.
Sales de concert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada