La dictadura i els primers governs de la Transició controlaven en gran mesura les emissores de ràdio. Fins a finals dels 70 va existir una llista de cançons prohibides.
A partir del 1981, el govern va començar a concedir llicències d'emissió a noves companyies de ràdio i es va passar de mitja dotzena d'emissores a més de quaranta en molt pocs temps.
La ràdio presentava, doncs, diferents tipus de músiques, entrevistes, anuncis d'esdeveniments, notícies...
A Espanya l'FM es va desenvolupar molt tard. L'acord de radiodifusió d'Estocolm del '52 assignava a Espanya 81 canals d'FM. Després d'unes d'anades i vingudes sobre el tema de l'FM, l'any '60 comença a implantar-se amb certa serietat aquest model d'emissió.
El naixement de Radio Popular Fm i Onda Dos, juntament amb Radio 3, són determinants que van potenciar la música feta pels grups del moment i per poder difondre les novetats d'altres països.
Les ràdios lliures, d'altra banda, van ser un fenomen característic de la Transició i els primers anys de monarquia constitucional. Molts particulars van decidir posar en marxa la seva pròpia emissora resguardant-se en l'article 20 de la Constitució de l'any 1978, que assegurava la llibertat d'expressió.
Les ràdios lliures no tenien ni publicitat ni patrocinadors i eren absolutament independents de poders públics.
Algunes d'aquestes emissores, per recaptar diners, organitzaven festes, publicaven fanzines, dissenyaven samarretes... però totes aquestes maneres d'autofinançament no arribaven a cobrir les despeses.
L'abast d'aquestes ràdios era limitat i només algunes aconseguien ampliar la seva cobertura. La majoria es movien dins un àmbit no ja local, sinó que només se sentien en un o dos barris.
Cadena del Water va ser una de les ràdios lliures que va poder arribar a tota la ciutat de Madrid.
El naixement de les ràdios és similar al de la Movida. Es creen a partir de l'esforç d'aficionats que hi posen molt d'entusiasme, i d'aquesta manera, van creixent i guanyant-se el reconeixement social. La segona meitat dels 80 és l'època que s'aposta més pels mitjans de radiodifusió, ja que la música hi jugava un paper molt important en aquestes emissores.
Mitjans de comunicació (III): Programes de televisió.
Mitjans de comunicació (III): Programes de televisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada