També s’ha de dir que la Movida sorgeix com un fenomen underground o minoritari, entre joves amb moltes inquietuds
artístiques i intel·lectuals, algunes d’aquestes donades per la seva formació o
per la seva capacitat econòmica, de manera que poguessin establir contactes amb
les últimes tendències del Punk o New Wave d’Anglaterra o Estats Units, a través
de viatges o mitjans de comunicació, com revistes o emisores de ràdio.
Per tant, ens trobem davant d’una generació de joves que volen exprimir les
seves capacitats artístiques i plasmar-les de totes les maneres possibles.
En
música, el punk-glam és una marca més
o menys definidora de l’estètica de la Movida.
El joves espanyols estaven cansats de sentir als cantants melòdics de
finals dels 60 com Marisol, Julio Iglesias, Nino Bravo, Raphael, Luis Aguilé…
entre d’altres, i és per això que van agafar amb tantes ganes les noves
influències extrangeres barrejades, sempre, amb un toc d’humor. Aquests nous
músics “presumien fins i tot de no saber tocar ni cantar (ostentació, per cert,
que en molts casos no amagava cap tipus de mentida)”. Així doncs, no només s’obren les portes després de tants anys de dictadura, sinó
que també es busca una nova manera de fer música, “es volia color, soroll i
rialles, sense tragèdia social”.
Durant aquests anys la indústria discogràfica pateix una gran crisi, i han de buscar altres maneres o nous soports com el videoclip o el disc compacte (CD).
El punk influenciat d’Anglaterra es plasma a Espanya de manera molt
diferent, principalment perquè les condicions històriques, polítiques i
econòmiques no són les mateixes em ambdós països.
A Espanya el desenvolupament marca la diferència entre les contradiccions
dels desitjos de progrès de la generació adulta i els diferents punts de vista
dels joves.
L’any 1976 els Sex Pistols apareixien a un programa de la BBC insultant al presentador Bill Grundy, aquest fet va crear un gran escàndol, però era la manera de que el
món s’adonés del que volien els joves, d’un nou moviment estètic que rebutjava
el misticisme hippie de feia pocs anys i propugnaven la inmediatesa i el
soroll.
Com he comentat anteriorment, la Movida sorgeix de la suma de tots aquests
factors esmetants i inicialment com un moviment minoritari que s’acaba fent
massiu i difós per tota Espanya, quan la seva intenció inicial no era ni molt
menys aquesta.
Com molt ben diu Héctor Fouce al seu El
punk en el ojo del huracán: de la nueva ola a la movida, si hagués depès
només del boca-orella, és molt probable que la Movida no hagués sigut recordada
de la mateixa manera. Les indústries culturals i els mitjans de comunicació,
així com algunes decisions polítiques, van ajudar a popularitzar aquest moviment
artístic.
La Movida representava la jove democracia espanyola, moderna i allunyada de
règims dictatorials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada