En aquest apartat s'intentarà donar una visió molt general dels grups de moda de llavors a Madrid, tant de l'estil pop com de l'estil rock i d'altres que, pels protagonistes de la mateixa Movida, no van pertànyer a aquest moviment per diferents factors.
Abans d'iniciar aquest capitol voldria deixar clar que no només va haver-hi una Movida en el sentit estricte i que aquesta no era de caire pop, com s'ha anat veient els últims anys a través dels mitjans de comunicació, sinó que hi havia molts més tipus de "movidas". Hem de recordar que la Movida com a tal no és més que una revolució cultural i artística, i que si ho entenem d'aquesta manera podem comprendre com els joves postfranquistes necessitaven una via d'escapament després d'anys de repressió, fins a tal punt que el fet de no tenir un grup de música podia significar no ser modern o no ser ben acceptat socialment en segons quins entorns.
Com hem vist, estils com el pop-glam, rock, heavy metal o punk són els que els influencien, i fins i tot aquestes etiquetes van arribar a enfrontar a grups musicals.
En el bàndol pop (utilitzarem aquestes divisions de gèneres musicals per poder esmentar els grups principals considerats protagonistes d'aquest, tot i que recordem que les influències entre estils eren molt i molt nombroses, i no seria correcte distingir entre gèneres) ens trobariem a Alaska y los Pegamoides, que tindrien un èxit relatiu però que la seva activitat musical duraria pocs mesos, i de l'escissió d'aquest en sorgeixen dos més: Parálisis Permanente i Alaska y Dinarama.
S’ha de dir que l’escissió d'Alaska y los Pegamoides no va ser d’un dia per l’altre ni que la creació tant de Parálisis Permanente com d’Alaska y Dinamara no va ser inmediata.
El procés de trencament dels Pegamoides es va donar per diferents opinions musicals que tenien els membres a l’hora de composar i que, aquests mateixos, a l’hora d’estar amb Pegamoides, tantejaven terreny en d'altres formacions musicals, fins que per motius diferents Ana Curra i Benavente, decideixen retirar-se i seguir l’estil musical que més els hi atreia, i els altres tres intenten seguir amb Pegamoides fins que finalment acaben decantant-se per la formació Dinarama.
.jpg) |
| Alaska y los Pegamoides |
 |
| Parálisis Permanente |
 |
| Alaska y Dinarama |
A part dels que han sigut per a la majoria d'espectadors o seguidors de la Movida (pop) els protagonistes d'aquesta, dins l'esfera madrilenya (més endavant veurem altres "movidas") hi havia més grups que començaven amb força. Grups com Ejecutivos Agresivos, Mamá, Zombies... referents de la música pop espanyola. Potser els més sonats van ser Nacha Pop i Radio Futura.
 |
| Nacha Pop |
 |
| Radio Futura |
 |
| Barón Rojo |
L'estètica que seguien era totalment oposada a la dels més pops, ja que no tenien dissenyadors propis, no feien exposicions a galeries d'art, els bars on hi anaven no eren coneguts, ni tenien un recolzament per part dels polítics.
Els rockers tenien una mena de domini sobre les ràdios locals i producció de fanzines que els caracteritzava.
Els protagonistes d'aquesta "movida" rockera van ser grups com Barón Rojo, Obús, Loquillo, La Polla Récords, Ramoncín...
Com molt bé expressa Lecha al seu La Movida: una crónica de los 80 (2005): "El pop era la cresta de la ola, etérea, inconsistente y efírmera. El rock, en sus diferentes expresiones, era el mar de fondo."
-front.jpg) |
| Obús |
Però realment, quina és la diferència entre allò que anomenem pop i allò que anomenem rock?
Se sol dir que el rock és tot allò que sóna dur i pur alhora, conceptes molt relatius si els analitzen des d'un punt de vista més etnomusicològic.
El rockers tracten a les seves cançons problemes socials, com el consum de drogues o la manipulació dels polítics, entre d'altres. Aquest tipus de tractament de les lletres estava, en molts casos, oposat al tractament que hi feien els músics de pop, i pot ser que per aquest motiu els polítics apostessin més pel corrent pop que pel rock.
 |
| Loquillo y Troglodita |
Fer una divisó entre pop i rock és totalment impssible, ja que l'etiquetació d'estils que s'influeixen mútuament en una època on tot flueix d'una banda a l'altra fa dificil que aquests gèneres siguin tancats. Podria dir-se que el pop allò queel mercat musical diu que ho és, i el mateix passaria amb el rock. L'etiquetació no respon a una realitat, però tot i així nnecesiten creart aqusta divisó per poder saber del que s'està parlant.
El rock engloba el grups anteriors a la Movida, des del rockabilly de Chuck Berry fins al heavy de Led Zeppelin o Deep Purple.
Un dels grups de rock d'aquells anys que va triomfar amb els temes alegres i desenfadats va ser Tequila. Un grup que va tenir força d'èxit i que va ser rebutjat per molts grups de la Movida.
Els que no encaixaven
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada